Insectes socials i relacions complexes

El congrés NetSci de Saragossa del passat juny de 2015 va tenir com a convidat especial l'arƟ sta Tomás Saraceno. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo en persona. Durant els darrers anys, Saraceno s'ha fet mundialment conegut pel seu treball obsessiu amb les estructures espacials de les teles d'aranya. De xarxes teixides per aquest curiós insecte, n'hi ha diverses i cada xarxa té una estructura diferent [...

New knowledge environments: On the possibility of a citizen social science

Citizen science is in a process of consolidation, with a wide variety of practices and perspectives. Social sciences and humanities occupy a small space despite the obvious social dimension of citizen science. In this sense, citizen social science can enrich the concept of citizen science both because the research objective can also be of a social nature and because it provides greater reflection on the active participation of individuals, groups, or communities in research projects. Based on different experiences, this paper proposes that citizen social science should have the capacity to empower participants and provide them with skills to promote collective actions or public policies based on a co-created knowledge

Volumetries del buit: de Gargallo a la Cosmologia

Gargallo i la construcció del buit. Topo amb aquest títol fullejant el catàleg de l'exposició de l'escultor que ha estat a La Pedrera fins fa ben poc i que ara ronda en itinerància. Tenia una imatge ben distinta d'aquest aragonès arrelat a Barcelona i amb un peu posat a l'animat París de primeres avantguardes. Això sí: associava el nom de Pablo Gargallo al cubisme tot i confondre'l amb escultors coetanis com ara Juli González o Manolo Hugué

Ballar sense gravetat o la insuportable lleugeresa de l'ésser

M'hi jugo el que sigui. La vostra primera aproximació a la física newtoniana contenia la fórmula P = mg, acompanyada d'un pla inclinat. I és que, quan parlem de forces, la gravetat figura en primer terme. No obstant això, si ens situem en un marc purament experimental, són la dansa i altres «arts del moviment» que posen al límit la relació entre l'ésser humà i la gravetat. Ho fan i ho han fet de molt diverses maneres però trobo especialment pertinents, per la seva estreta relació amb la ciència, les experiències a bord de vols parabòlics. Avions comercials especialment redissenyats s'enlairen fins al límit de l'atmosfera. Des d'aquella alçada i durant una desena de segons, el tripulant levita lliurement per l'interior de la nau. Esgotat el lapse de temps, aquest percep sobtadament i amb tots els seus òrgans la brutalitat d'una força el doble d'intensa que la de la gravetat

El canvi climàtic i altres veritats incòmodes

Un dels temes més candents avui dia gira a l'entorn del ≪canvi climàtic≫. Aquest parell de paraules ha traspassat les fronteres de la disciplina científica que n'estudia el fenomen. El duet apareix arreu. El terme ha esdevingut d'ús comú d'ençà la pel·lícula 'An Inconvenient Truth' (2006) protagonitzada per Al Gore

First-passage and escape problems in the Feller process

The Feller process is an one-dimensional diffusion process with linear drift and state-dependent diffusion coefficient vanishing at the origin. The process is positive definite and it is this property along with its linear character that have made Feller process a convenient candidate for the modeling of a number of phenomena ranging from single-neuron firing to volatility of financial assets. While general properties of the process have long been well known, less known are properties related to level crossing such as the first-passage and the escape problems. In this work we thoroughly address these questions

Tota la llum possible, segons Feynman

Si Feynman pogués aixecar el cap! Quina alegria tindria. Els seus útils i sintètics diagrames de l'electrodinàmica quàntica (QED, en anglès) són l'alfabet bàsic de creació en una exposició en una galeria. En llegeixo la ressenya en el número de Nature del 13 de setembre. S'inaugura, segons informa Nature, a Nova York i romandrà oberta més de mig any, fins a la primavera de 2013

Del nano al macro

La revista Nature acaba de recollir les vint-i-tres fites de l'spin. El recull s'inicia amb el famós efecte Zeeman de l'any 1896 i arriba fins als nostres dies. La penúltima fita referencia l'observació de l'efecte túnel de spin de l'any 1996 i és l'única que té un investigador de les nostres universitats com a protagonista: el catedràtic Javier Tejada de la Universitat de Barcelona. Des d'aquí, el felicitem i també ens n'hem de congratular per la nostra ciència

La solitud d'un jove investigador

L'estiu convida a la lectura. A una manera de llegir lleugera, en què la vista llisca pàgina rere pàgina gairebé sense fregament. La novel·la juga amb avantatge davant de l'assaig analític i racional. Les lletres en format de ficció sembla que entrin amb més facilitat malgrat que homenots de l'assaig com Josep Pla prediquin que la novel·la sigui només un objecte de lleure per a joves o per a ments immadures de lectors no tan joves. L'escriptor empordanès potser té la seva part de raó. Ara bé, em nego a donar a Pla tota la raó. La calor pica fort en període estival i el cervell dona per a poca cosa en aquestes condicions extremes. A més, si bé és cert que la calidesa de la ficció pot no servir per transmetre la informació amb precisió, cal enaltir la gran eficàcia de la narrativa a l'hora de captar un cert esperit, una experiència o, si se'm permet, una cosmovisió

Harvard i Adrià sumen

'Harvard y Adrià investigan juntos' o 'Adrià introduce a Harvard en su laboratorio de sabor'. Aquests són alguns dels titulars que van aparèixer a la premsa després d'inaugurar-se la primera edició del curs Science and Cooking: From Haute Cuisine to the Science of Soft Matter organitzat per la Fundació Alícia i la Universitat de Harvard. El ressò mediàtic ha estat més que notable i l'interès, fa ben poc s'ha donat a conèixer que l'experiència es repetirà uns quants anys més